Cuina catalana
És la cuina catalana una cuina espanyola? Si és català qui viu i treballa a Catalunya, és catalana la cuina que es fa a tots els restaurants que trobem a Catalunya? A la nostra terra tothom hi té cabuda i tot ens ho fem nostre, som així
És la cuina catalana una cuina espanyola? Si és català qui viu i treballa a Catalunya, és catalana la cuina que es fa als restaurants japonesos, vietnamites, gallecs, bascos, castellans, xinesos, fast food, etcètera, que trobem a Catalunya? Home, a la nostra terra tothom hi té cabuda i tot ens ho fem nostre, som així. Precisament sobre això, copio algunes perles del llibre Estan bojos, aquests catalans, basat en el programa de TV3 «Un lloc estrany«:
- «A l’hora de sopar esperava el meu torn per ficar cullerada a la conversa, però no arribava mai: tots parlaven sense respectar torns, i jo, que m’havia preparat acuradament el que volia dir, no podia.» (Shigeko Suzuki, Japó)
- «Però si dius: ‘Parlo una mica de català, sí, una mica’, ‘Ai, molt bé, molt bé!’, ja de seguida et valoren, de seguida tens un punt més.» (Chao Wen Wang, Taiwan)
- «Un dia vaig estar mirant una mena de mantetes blanques, de textura molt curiosa. Quan vaig demanar què era, la botiguera em va dir que era tripa, les entranyes d’una bèstia.» (Craig Markarian, Estats Units)
- «Mengen conills! Però si per mi el conill era en Bugs Bunny! És part de la família, el conill, a ningú no se li hauria acudit menjar-se’l.» (Luis Iannone, Argentina)
Doncs sí, mengem conills, llebres, tripes, capipota, menuts, cargols, granotes, anguiles, senglars i el porc de totes les maneres, el bacallà i els bolets, popets, calamarsons i el mar i muntanya, ens agraden les galetes, el pa de pessic i els carquinyolis i fer suca-mulla, els panellets, el tortell i la mona… Som gent de costums ancestrals o tradicional, si es vol. I de la mateixa manera que ens complau ensenyar el país als forasters, ens toca la gaita no poder parlar català sempre i a tot arreu a Catalunya perquè sempre et trobes algú que viu i treballa a casa nostra (i que, per tant, seria català) que, en canvi, et demana si li pots parlar en espanyol. Tot i que de vegades també és veritat que ens agrada més parlar que no escoltar.
Què és la cuina catalana? Llegeixin els especialistes, com Eliana Thibaut, Josep Lladonosa o Jaume Fàbrega, o consultin les més de 900 receptes del «Corpus de la cuina catalana«, de l’Institut Català de la Cuina. De mi, no en facin gaire cas.
Versión española:
Cocina catalana
¿Es la cocina catalana una cocina española? Si es catalán quien vive y trabaja en Cataluña, ¿es catalana la cocina que se hace en los restaurantes japoneses, vietnamitas, gallegos, vascos, castellanos, chinos, fast food, etcétera, que encontramos en Cataluña? Hombre, en nuestra tierra todo el mundo tiene cabida y todo lo asimilamos, somos así. Precisamente sobre esto, copio algunas perlas del libro Estan bojos, aquests catalans, basado en el programa de TV3 «Un lloc estrany» :
- «A la hora de cenar esperaba mi turno para meter baza en la conversación, pero no llegaba nunca: todos hablaban sin respetar los turnos, y yo, que me había preparado cuidadosamente lo que iba a decir, no podía.» (Shigeko Suzuki, Japón)
- «Pero si dices: ‘Hablo algo de catalán, sí, algo’, ‘¡Ay, muy bien, muy bien!’, ya enseguida te valoran, enseguida tienes un punto más.» (Chao Wen Wang, Taiwan)
- «Un día estuve mirando una especie de mantillas blancas, de textura muy curiosa. Cuando pregunte qué eran, la tendera me dijo que era tripa, las entrañas de una bestia.» (Craig Markarian, Estados Unidos)
- «¡Comen conejo! ¡Pero si para mí el conejo era Bugs Bunny! Es parte de la familia, el conejo, a nadie se le habría ocurrido comérselo.» (Luis Iannone, Argentina)
Pues sí, comemos conejos, liebres, tripas, capipota, casquería, caracoles, ranas, anguilas, el jabalí y el cerdo en todas sus formas, el bacalao y las setas, pulpitos, chipirones y «mar y montaña», nos gustan las galletas, el pa de pessic y los carquinyolis y mojarlos en leche o vino, y los panellets, el tortel y la mona… Somos gente de costumbres ancestrales o tradicional, si se quiere. Y al igual que nos complace enseñar el país a los forasteros, nos toca las narices no poder hablar catalán siempre y en todas partes en Cataluña porque siempre te encuentras a alguien que vive y trabaja aquí (y que, por lo tanto, sería catalán) que, en cambio, te pide si le puedes hablar en español. Aun cuando a veces también sea verdad que nos gusta más hablar que no escuchar.
¿Qué es la cocina catalana? Lean a los especialistas, como Eliana Thibaut, Josep Lladonosa o Jaume Fàbrega, o consulten las más de 900 recetas del «Corpus de la cocina catalana«, del Institut Català de la Cuina. A mí, no me hagan mucho caso.